Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580 : el monestir desconegut / Jordi Albertí i Oriol
Albertí i Oriol, Jordi


Maçanet de la Selva : Gregal : Taller d'Història de Maçanet, 2014
318 p.
ISBN 9788494272974

Al sud-est de la població de Maçanet de la Selva hi ha les restes del que fou el monestir cistercenc femení més antic de la Corona d'Aragó, el de Santa Maria de Valldemaria, ja documentat el 1158. A Valldemaria hi hagué vida monacal fins el 1580, moment en el qual la comunitat de Valldemaria va preferir sol·licitar ser acollida per la benedictina de Sant Daniel de Girona en lloc d'optar, com semblaria natural, per la de la seva regla, la cistercenca de Santa Maria de Cadins. Aquesta dada fa palesa una desavinença, és evident. Però des de quan i per què estaven enfrontades les dues comunitats? Quines relacions va mantenir amb el bisbat i amb les poblacions veïnes? I una pregunta encara anterior, per què un grup de religioses van decidir en una data tan reculada instal·lar-se en un lloc tan aïllat, de ben segur feréstec i desprotegit? Com devia ser la vida de la comunitat en la soledat d'aquelles terres? Van aconseguir aquelles monges fer prevaler al llarg dels anys les ànsies d'una vida contemplativa i autosuficient o van sucumbir a les temptacions del poder i del plaer? Aquesta obra donarà resposta a aquestes i moltes altres preguntes tot endinsant-nos en la vida monacal i religiosa de l'edat mitjana.

El Silenci de les campanes : de l'anticlericalisme del segle XIX a la persecució religiosa durant la guerra civil a Catalunya / Jordi Albertí i Oriol
Albertí i Oriol, Jordi


Barcelona : Proa, 2007
423 p. ; 24 cm (Perfils) 
ISBN 9788484379584

La tradició anticlerical de l'esquerra i sobretot de l'anarquisme català no és un fenomen que esclati de sobte amb l'Alzamiento de l'any 36. Els 'menjacapellans' vénen de lluny, i se'n pot resseguir el rastre des de la primera meitat del segle XIX. A remolc de la Revolució francesa i la reivindicació dels drets de l'individu, el lema "llibertat, igualtat, fraternitat" s'enfronta al lema tradicionalista "religió, furs i rei". Convé recordar que, entre carlins i liberals, la qüestió més important no era la successòria, a favor o en contra d'Isabel II, sinó el paper de l'Església en la societat. Jordi Albertí ha resseguit bisbat a bisbat els conflictes que van fer créixer la tensió anticlerical fins a la crispació que va esclatar durant la Guerra Civil.

La bandera catalana : mil anys d'història / Jordi Alberti
Alberti i Oriol, Jordi


Barcelona : Pòrtic, 2010
272 p. : il. ; 22 cm (Pòrtic visions, 38) 
ISBN 9788498091496

Quin va ser l'origen de la bandera catalana? Es pot datar amb exactitud? És certa la llegenda de Guifré el Pelós? I la d'Otger Cataló? La senyera prové del Casal de Barcelona o dels reis d'Aragó? Hi va tenir alguna cosa a veure el Vaticà? Quina és la història de les creus d'Aïnsa i d'Alcoraz? Què hi fa un ratpenat a la cimera dels comtes reis? És correcte parlar de les "quatre barres" o n'hem de dir faixes? Siguin faixes o barres, sempre n'hi ha hagut quatre? Quina relació ha existit entre la bandera catalana i la creu de Sant Jordi? I amb la bandera d'Espanya? Per què a l'escut de Salamanca hi ha les quatre barres? Quines banderes van onejar durant la Guerra dels Segadors? I en el setge de l'Onze de Setembre? I durant les carlinades? Des de quan podem parlar de bandera nacional? Els primers republicans l'enarboraven? Va ser perseguida durant la dictadura de Primo de Rivera? Es parlava de la bandera, a l'Estatut del 1932? Per què es va incorporar el color morat a la bandera republicana? Durant la Guerra Civil va ser present als camps de batalla? Per què es feien penjades de banderes durant el franquisme i quines van ser les més importants? Com va néixer l'estelada?

La bandera catalana : mil anys d'història / Jordi Alberti i Oriol
Alberti i Oriol, Jordi


Barcelona : Edicions 62, 2013
272 p. ; 28 cm (LB) 
ISBN 9788499307268

Quin va ser l'origen de la bandera catalana? Es pot datar amb exactitud? És certa la llegenda de Guifré el Pelós? I la d'Otger Cataló? La senyera prové del Casal de Barcelona o dels reis d'Aragó? Hi va tenir alguna cosa a veure el Vaticà? Quina és la història de les creus d'Aïnsa i d'Alcoraz? Què hi fa un ratpenat a la cimera dels comtes reis? És correcte parlar de les "quatre barres" o n'hem de dir faixes? Siguin faixes o barres, sempre n'hi ha hagut quatre? Quina relació ha existit entre la bandera catalana i la creu de Sant Jordi? I amb la bandera d'Espanya? Per què a l'escut de Salamanca hi ha les quatre barres? Quines banderes van onejar durant la Guerra dels Segadors? I en el setge de l'Onze de Setembre? I durant les carlinades? Des de quan podem parlar de bandera nacional? Els primers republicans l'enarboraven? Va ser perseguida durant la dictadura de Primo de Rivera? Es parlava de la bandera, a l'Estatut del 1932? Per què es va incorporar el color morat a la bandera republicana? Durant la Guerra Civil va ser present als camps de batalla? Per què es feien penjades de banderes durant el franquisme i quines van ser les més importants? Com va néixer l'estelada?

Catalunya, la meva nació dissortada i decadent : del 17 de juliol de 1936 a José Montilla, President de la Generalitat / Ramon Vila-Abadal ; text a cura de Jordi Albertí
Vila-Abadal, Ramon


Maçanet de la Selva : Gregal, 2011
214 p. ; 21 cm (Assaig) 
ISBN 9788493878511

Ramon Vila-abadal (Barcelona, 1924) es llicencià en Teologia i Filosofia a la Universitat de Sant Anselm de Roma i, posteriorment, es doctorà en Filosofia a l'Institut Catòlic de París. Va ser monjo de Montserrat, on durant el període 1952-1965 va exercir les tasques de majordom i, al costat de l'abat Escarré, va participar en tot allò que es feia des del monestir a favor de la catalanitat i de la democràcia al nostre país. Desterrat per l'autoritat eclesiàstica, va anar a viure a París, on es relacionà amb els cercles d'exiliats. De retorn, obtingué la reducció a l'estat laical i treballà en diverses empreses mercantils.Va participar activament en el Congrés de Cultura Catalana (1975-77) i en la redacció de les "Noves Bases per al Futur Nacional de Catalunya" (1992). És membre del Club d'Opinió Arnau de Vilanova, de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa i de la tertúlia Cruïlla Debat de l'Ateneu. Autor de nombrosos articles d'opinió, l'any 1997 va publicar 'Com és que sóc separatista?', una reflexió serena de les raons a favor de la independència de Catalunya, escrita en uns moments en què el debat tot just aflorava.

La Revisió camina coixa: A propòsit de "Revisión de Eugenio d'Ors" / Jordi Albertí i Oriol
Albertí i Oriol, Jordi


En: Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 125 (gener 1998), p. 167-171 (Revista dels Llibres) 

"Ciutat" (1910 - 1911): l'ideal del Noucentisme a Terrassa I i II / Jordi Albertí i Oriol
Albertí i Oriol, Jordi


En: Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 182-183 (març-abril 2003), p. 125-138, 93-113

"Ciutat" (1910-1911). L'ideal del noucentisme a Terrassa (I) / Jordi Albertí i Oriol
Albertí i Oriol, Jordi


En: Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 182 (2003)